Les arts escèniques de la Xina
Les arts escèniques de la Xina . Les arts escèniques de la Xina
Algunes de les arts escèniques de la Xina són reconegudes com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Són un llegat que es transmet de generació a generació. Conèixer la seva cultura i història et pot servir per:. desenvolupar-te millor a l’hora de fer negocis amb proveïdors o empreses que hi resideixen.
Kung Fu
Kung Fu 功夫 (gōngfū), també conegut com wushu 武术(wǔshù), o arts marcials, és un dels exemples més coneguts de la cultura tradicional xinesa. Probablement és un dels esports més primerencs i duradors, que combina el múscul i el cervell. A diferència de l’autodefensa i la boxa, el Kung Fu és més holístic, desenvolupant disciplina interna amb tècnica externa.
Els estils més famosos de Kung Fu són: Kung Fu Shaolin, Wing Chun, Tai Chi i Qigong. Aquestes arts marcials són molt conegudes, fins i tot fora de la Xina, gràcies als grans mestres com Bruce Lee que van promoure la seva difusió a Occident.
Dança Folclòrica
Quan es parla de danses folklòriques en relació amb la cultura xinesa, la majoria de la gent d’avui pensa en els balls populars pintorescos de les minories ètniques, oblidant que els avantpassats de la “tribu” que més tard serien coneguts com els xinesos. Han van ser potser els primers a fer ús de la dansa ritual. Les danses populars xineses primerenca, igual que altres formes d’art primitiu, eren essencialment representacions rituals de les creences supersticioses que es feien a l’esperança d’una bona collita, o – en el cas de la dansa més primerenca popular xinesa – amb l’esperança d’una bona caça, ja que les primeres danses folklòriques xineses van ser realitzades per gent de caçadors-recol·lectors.
Estels
Els primers estels eren el que avui anomenaríem estels prototips: estaven fets de fusta lleugera i construïda amb la forma d’un ocell. Per descomptat és lògic intentar imitar una criatura dissenyada per naturalesa per al vol i, de fet, els primers intents d’europeus en la construcció d’una “màquina voladora” van intentar col·locar ales “artificials” als braços de l’ésser humà, encara que els braços humans van demostrar mancar de la força necessària per agitar ales prou grans com per suportar el pes del cos humà.
